Va fer molt bé Sílvia Orriols de designar el jurat que havia de decidir si la seva filla aconseguia plaça de policia. Els jurats s’han de tenir sempre a la butxaca, i així i tot salten sorpreses. Famosa és l’anècdota de González Ruano, escriptor prestigiós durant el tardofranquisme, que es va presentar al primer premi Nadal de literatura convençut de guanyar-lo, no tant per la seva indiscutible vàlua, com per la seva amistat amb els membres del jurat. Sorprenentment, va resultar guanyadora una desconeguda quasi nena anomenada Carmen Laforet, que havia escrit la meravella de Nada, quasi res. Indignat González Ruano va trucar el seu amic president del jurat per a demanar-li explicacions pel greuge, i aquest va respondre disculpant-se com bonament va poder, afegint que la novel·la de Laforet era molt bona, fins i tot, ehem, millor que la seva. González Ruano va deixar anar llavors una frase que ha quedat per a la història: «I des de quan els premis literaris els guanyen els millors i no els amics de jurat?».

Fa gairebé quaranta........

© Diari de Girona