El 23 de juny és la nit de Sant Joan i com el dia de Nadal fou un recurs de l’Església catòlica per esborrar i neutralitzar la commemoració pagana consuetudinària, arrapada sentimentalment al poble descregut: festes de reconeixement i de respecte a la mare naturalesa; una se celebrava en el dia del solstici d’estiu, el 24 de juny, l’altra, el 25 de desembre, en el solstici d’hivern, malgrat l’intent d’esborrar de la vida social els costums gentils, els canvis estacionals van sobreviure i es recuperaren els aquelarres, que d’estranquis s’havien mantingut encesos en el País Basc.

Els aquelarres són reminiscències de ritus pagans, que se celebraven clandestinament per culpa de les prohibicions religioses imperants. A l’Antiga Grècia dones despullades i èbries pujaven a dalt dels turons i celebraven rituals i balls al marge dels homes. No es tractava de bruixes sinó de dones que adoraven el déu Dionís. Les bruixes van ser un invent de la Inquisició per cremar a les dones pensadores.

L’ésser humà en el plistocè recollia el foc en les laves que vomitaven els cràters o en l’arbre abrandat per un llamp. Després, en el neolític, va aprendre a fer-ne, es feren més confortables les cavernes, com a refugi natural contra la inclemència del temps i........

© Diari de Girona