menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

De nou, amb l’abstencionisme electoral

15 0
21.04.2026

La sèrie històrica d’eleccions permet observar com el percentatge de persones que no voten ha augmentat en els comicis recents. Si es comproven els resultats electorals i s’inclouen les tres últimes eleccions autonòmiques, es demostra que ha pujat l’abstenció i en cap cas es pot atribuir al mal temps.

Moltes persones no s’acosten a les urnes i ho poden fer, atès que els és igual el resultat; consideren que la dreta i l’esquerra, tret d’afers morals, són semblants en mesures econòmiques. Ara bé, quan es viu en temps de sotsobra, la gent s’angunieja, se sent apel·lada i acaba dipositant el vot a les urnes per continuar amb el partit que governa o per un que faci fora el que els ha perjudicat econòmicament.

La valoració de l’abstencionisme, segons la ciència social, és que els ciutadans no exerceixen el vot si consideren que tot està políticament bé i el govern no molesta, perquè com més invisible, millor per a tothom. L’abstenció és, doncs, una demostració de confiança en el sistema. José Enrique Rodó, escriptor i polític uruguaià, escrigué: «Els partits polítics no moren de mort natural, se suïciden». Des que hi ha democràcia, per raons inversemblants, hem vist esfumar-se partits o reconvertir-se un cop morts; fins i tot alguns de guanyadors, com l’UCD........

© Diari de Girona