S’han topat mai amb una d’aquelles situacions que per moltes voltes que hi donis intentant trobar-li un sentit resulta una tasca ja no impossible, sinó inútil? A mi em passa sovint, no sé vostès. L’altre dia, sense anar més lluny, sortia de la redacció amb el cel ja força fosc i de cop vaig veure un nen amb un sobrepès sorprenent assegut en un pedrís apunyalant com un boig una gran capsa de cartró. Espectacular. Me’l vaig quedar mirant durant uns segons, i per molt que ho vaig........

© BonDia