Els bascos anomenen el mes de febrer otsaila, que literalment vol dir el mes dels llops. Aquests vint-i-vuit dies aparentment curts, comencen amb la festivitat de la Candelera, data en què moltes cultures apliquen una mena d’oracle per esbrinar quina serà la llargada de l’hivern: “Quan la Candelera plora, l’hivern és fora, quan la Candelera riu, l’hivern és viu”. De fet, la nostra versió pirinenca d’aquest intent de previsió meteorològica es basa en el comportament de l’ossa, que en aquesta època està hivernant en el seu cau escollit a la tardor. La dita ho recull perfectament: “Per la Candelera l’ossa surt de l’ossera, i si troba que fa bo, se’n torna a fer un gaitó”. L’ossa, o si preferiu, artz, martin i onso en les altres llengües vernacles del Pirineu, és un animal que no podem extreure de cap manera de la nostra mil·lenària cultura. Apareix en infinitat de llegendes, està estretament lligada a la nostra mitologia des de fa........

© BonDia