Començo, sense afany moralista sinó més aviat amb intenció de divertiment, però no obviant l’esperit crític, una sèrie d’articles dedicats a cadascun dels anomenats pecats capitals que, cito literalment de l’Enciclopèdia Catalana, la tradició eclesial considera com a cap i origen d’altres vicis i pecats. N’hi ha que m’atrauen i n’hi ha que detesto. I això es notarà, és clar. Avui parlaré de la maleïda supèrbia. “Feliz el pobre sin amargura y el rico sin soberbia”, escriu Jorge Luis Borges a Fragmentos de un evangelio apócrifo.Els matisos que distingeixen el vanitós, que es complau amb l’adulació servil que rep d'acòlits incondicionals arran del suposat poder d’encantament que ostenta, del superb, que........

© BonDia