En societats com l’andorrana, on no existeixen conflictes estructurals reals en matèria de convivència per raó de religió, la temptació de construir-los és més gran del que sembla. No perquè hi hagi una voluntat explícita de trencar res, sinó perquè una part del debat públic –i especialment el polític– funciona cada vegada més sota la lògica de l’atenció: impacte, simplificació i polarització. En un entorn saturat d’informació, destacar s’ha convertit en una prioritat, i això sovint es fa a costa del rigor.Generar titulars a partir de fets puntuals, amplificar-los i convertir-los en símbols d’una suposada problemàtica de fons és una estratègia ben coneguda. No requereix ideologia extrema, sinó oportunisme. És molt més fàcil mobilitzar a través de la percepció de conflicte que no pas a través d’una gestió serena i reflexiva de la realitat. El matís no genera........

© BonDia