Un arbre viu entre el cel i la terra, vertical, tal com l’ésser humà. Aquesta és una de les apreciacions de Chantal Maillard als annexos de Diarios indios (2026). La poeta i assagista hispanobelga té una experiència prolongada i intensa a l'Índia, que configura en aquests quatre quaderns (1992, 1996, 1999 i 2005). Hi relata les seves experiències, sí, però sempre al servei de certa reflexió filosòfica, la de la consciència. És a dir, de com percebem, què ens du a viatjar, com el lloc s’articula dins nostre, com la nostra mirada es fa amb el lloc. També hi entra l’ètica: existeix una mirada no invasiva? No canvia l’objecte que mirem, la nostra singular presència? Quin dret tenim a mirar amb curiositat una........

© BonDia