No parlaré en aquestes poques línies ni de la vida ni de l’obra de Sergi Mas. Ho hem fet tantes vegades que  potser no cal tornar-hi. En canvi, sí que cal parlar d’un dels dons que l’adornaven perquè sí, sense voler, per què ell era així, i que en ell brillava de forma refulgent, inaudita. Un do que m’he topat en raríssimes ocasions. Un do del qual tothom que ha desfilat pel taller d’Aixovall o per l’àtic de la Germandat podrà donar fe. Segur. Un do  que sempre se m’havia fet........

© BonDia