Aviat farà mig segle que em va començar a fascinar la idea –o, més ben dit, la revelació– que els éssers humans som creadors i portadors de signes. Les coses, les paraules, els objectes, gairebé mai no són del tot allò que semblen a primera vista. Tot el que fem és símbol. I ignorar-ho no l’anul·la.El que més m’estranyava era constatar que els mateixos símbols poden encarnar idees diferents, i fins i tot contradictòries, segons qui els utilitza i amb quina intenció. L’estrella roja de cinc puntes que flamejava a les torres del Kremlin, per exemple, representava per a mi una figura humana en equilibri amb els quatre elements de la natura: terra, aigua, foc i aire. Simbolitzava la capacitat intel·lectual i espiritual de dominar el caos. Alhora, evocava la unió dels........

© BonDia