Fa uns dies vaig llegir un comentari a les xarxes que qualificava Carine Montaner com l’Orriols andorrana, referint-se a la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, la nova formació independentista catalana sorgida a Ripoll identificada per molts com d’extrema dreta i autodefinida com a nacionalista. Ja ho veieu, cadascú escombra cap a casa en funció més de les seves necessitats que no pas fruit d’una anàlisi elaborada. La política és això, l’art de la simplificació, i més ara en l’època del tot ho vull ara, curtet i al peu.Fa unes setmanes, un reputat historiador català que està fent un llibre de l’ultradreta a Catalunya i Espanya em va demanar el meu punt de vista sobre si Andorra Endavant es podia qualificar com un partit d’aquesta ideologia extrema. De seguida li vaig contestar que no, perquè d’entrada se li donava una categoria que no tenia –tenir una ideologia treballada i homologada internacionalment– i perquè em semblava que més aviat funcionava per la improvisació d’una líder forta a través de propostes conjunturals més que estructurals en funció de com........

© BonDia